tag:blogger.com,1999:blog-60798716975584563592024-02-08T16:56:06.356+01:00JC & AMY's TRIPViatge d'un pare i una fillaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.comBlogger41125tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-412594188494142992012-12-24T14:54:00.001+01:002012-12-24T14:58:00.643+01:00ALS MEUS AVIS - EXEMPLES D'AMORSempre he tingut a la meva vida l'exemple de l'amor que tenien els meus avis entre si, i m'he sentit embellós.<br />
El meu avi va morir de càncer de pròstata, quan ja era molt gran, i la meva àvia, encara que major que el meu avi, va morir 30 dies després, aparentment sana completament. Però va morir dient que "què volia que ella fes, si havia marxat ja el meu avi", així que va tancar els ulls i va quedar-se dormida per sempre, amb la esperança de la resurrecció i el retrobament amb el seu estimat, el meu avi. Estimo molt als meus avis.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-81558353903359276562012-12-23T15:16:00.006+01:002012-12-23T15:16:33.961+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-8hykCgiG8tg/UNcSDor3YAI/AAAAAAAAAv8/vbeg9vilAEE/s1600/Postal+2013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="412" src="http://4.bp.blogspot.com/-8hykCgiG8tg/UNcSDor3YAI/AAAAAAAAAv8/vbeg9vilAEE/s640/Postal+2013.jpg" width="640" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-84714131989447860352011-07-17T23:43:00.001+02:002011-07-17T23:43:39.051+02:00UN ALTRE DIAQuina hora és? Amb relativa ansietat trèia el mòbil de la butxaca davantera, amb un dit el desbloquejava, i observava l'hora del seu rellotge digital. Eren les 12:34h. Disbauxa la meva quan m'adono que eren els quatre primers números en successió, i caient segons després, quan eren les 12:35h, que arribava tard. <br />
Dutxa't, vesteix-te, menja alguna cosa, ... eren coses prioritàries. Per sort pentinar-me havia passat a l'història. <br />
El metro, l'ofec, les olors i les trepitjades anaven seguits, fins arribar al meu destí.<br />
I després, un altre dia passant per davant, estossegant a les meves narius, amb la clatejada del pas del temps.<br />
I a l'endemà el mateix.<br />
I a l'endemà el mateix.<br />
I a l'endemà el mateix.<br />
....<br />
En poques setmanes hi seré de vacances i tot serà diferent.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-20856420162366026382011-03-07T19:46:00.000+01:002011-03-07T19:46:13.276+01:00ESTABLIR EL MEU PROPÒSITLa felicitat ens busca o la tenim que buscar? Trobar-la donant patades al terra ho trobo del tot hipotètic, però cal tenir una aptitut optimista i oberta com quan obrim una finestra i l'aire fresc ens acarona la cara amb caire agradable. Anar aprenenc dels errors del dia a dia, pensar-hi deu coses positives abans d'anar al llit (com em va recomanar un gran amic), i començar a donar sentit a la vida, són alguns dels meus propòsits. <br />
Vull ser nou, innovar un jo mateix que sigui el que jo mereixo, donant sentit a la meva vida, i en un futur, amb la meva filla. Amy, filla meva, t'estimo.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-88926261051247710612010-10-05T15:34:00.001+02:002010-10-05T22:49:45.910+02:00PROPERA ESTACIÓ: EL NEGOCI DE LA MISÈRIACada vegada més gent sense escrúpuls s'aprofita d'una falsa condició de minusvalid o dona amb una sensible situació, per a rebuscar a la nostra moralitat i estafar-nos, una o més monedes. Parlo de dos casos concrets. El primer un home d'uns 50 anys, llagues a les cames, crosses, amb evident dificultat per caminar, pantalons arremangats, cara trista i llarga. Un espectacle que sincerament està ben muntat pel realisme que l'acompanya. L'altre dia va ser deteningut al metro pels vigilants de seguretat, dient-li que perquè enganyava a la gent si no tenia dificultats per caminar. El senyor va agafar les crosses i, com si es tractés d'un miracle bíblic, va sortir corrents per davant dels nois joves de seguretat. <br />
El segon cas és de ben segur conegut per vosaltres, l'exèrcit de dones rumaneses que amb aspecte brut, esgrimeixen la foto del seu hipotètic nadó amb tubs al nas a una sala d'hospital. Dones que s'encarreguen de burxar a les conciències,amb un gemec a la boca i fent escampar la paraula "sort" com si fos una maledicció, mentres els seus marits es dediquen al tràfic de drogues, a les xarxes de prostitució, moltes d'elles al Rabal, amb cotxes de gama molt alta, màfies i amb seguretat en molts més delictes. <br />
Així és la punta de l'iceberg d'aquest negoci de la misèria a Barcelona.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-13540167412947566122010-10-03T10:55:00.002+02:002010-10-11T14:23:10.734+02:00VÍCTIMES DE SOMNIS SOCIALSMirada perduda, a l'infinit. Llavis prominents que fregaven la sensualitat, però secs i malmesos. Nas esgarrapat, cabells desendreçats, i massa prima per la roba que portava, que feia la sensació que no la duïa posada sinò que li cobria com un llençol. Mans plenes de ferides antigues i de no tant antigues. I una bona quantitat de bruticia. <br />
Estranyament no em feia llàstima la imatge d'aquella noia estesa al terra, agitant-se per l'incomoditat del lloc on lleia i del soroll a aquella andana del metro. <br />
Ajudant-la a seure al banc li vaig preguntar el nom, i dolguda i irritable no em va respondre. Forats als braços m'explicaven quina era la seva actual afició, i com a resultat, un sonambulisme químicament forçat. Ànima i cervell desmembrats, víctima sense identitat, ombra del que va ser, sense un demà, i un passat de records oblidats. El seu cap cercava un lloc on recolzar-se i les seves mans una abraçada rarament de vegades trobada. Moviments involuntaris d'autoprotecció i paraules avariades que regalava a tothom qui s'apropava. <br />
No podia fer res més per ella, i això em trencava l'ànima. La misèria d'un món massa ràpid i interessat. Una mirada d'agraïment va ser el seu comiat. Ho recordo. <br />
Vull pensar que continua voltant per on sigui, però en ment tinc el record de les fiblades que la mort li va donar als seus braços.<br />
La distància de dies desdibuixa ja la noia, però dubto que esborri la seva mirada de comiat.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-45930672847836358382010-09-13T16:24:00.002+02:002010-09-14T10:58:03.063+02:00POLÍTIQUES DE TALLA I ENGANXADiferents grups polítics comencen a donar fàstig, no s'han celebrat les eleccions i ja es comencen a repartir el pastís amb governs en coalició, assegurant-se els seus butacons i la conservació o l'augment dels seus poders d'una Generalitat que cada vegada més fa pudor a corromput, a corrupció. Es fan apostes si serà PP-PSC, PSC-CIU, CIU-ERC, . . . Tenint en compte les 2 variables, una la dels partits minoritaris com Ciutadans, que és segur que vagin de la mà del PP, i una altra és la variable de qui serà el nou president de la Generalitat quan en coalició mínim són dos quins es barajaran. Que aquestes coses puguin passar em revolta les entranyes, i crido demanant que qui guanyi les eleccions governi, sigui en majoria o en minoria, i si desprès es volen fer pactes per arribar a un consens un temes particulars o per guanyar estabilitat, que es facin, això si, sempre amb coherència i criteri, i amb ideologies properes, i no pas per emplenar-se les butxaques, i sí per treballar-hi per a Catalunya i, com és el meu desig, per l'INDEPENDÈNCIA i la neteja del govern.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-2007193788886103422010-09-09T15:04:00.000+02:002010-09-09T15:03:11.293+02:00QUI FOS NADÓ DE NOUNo ho podia imaginar, aquell nadó no feia res per desviar la seva vista de mi. D'ulls d'un negre profund que ni panpalluguejaven. Al seu carret de quatre rodes, d'aquests moderns que semblen un tot terreny amb tracció total, estava assegut, inmòbil, tafanejant tot el que li passava per davant, en aquest moments a un mateix. La nena tenia el cabell curtet, molt ben arreglat, com tallat molt acuradament. I de vegades intuïes una ganyota com un sonriure furtiu, encara que segur eren gasos. Li estava donant una bona pallissa a un xumet, amb les galtes rosades, movent-se en totes dimensions. Agafava un clauer, segurament d'algun dels seus progenitors, i el bellugava amb desesperació. La carona de felicitats era indescriptible. Quina embella, qui fos de nou nadó per disfrutar de nou de les coses més singulars i simples!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-50985525799110423632010-09-08T15:25:00.001+02:002010-09-08T15:58:58.073+02:00ELECCIONS PER DECIDIRJa hi ha data, el 28 de novembre. Ho va anunciar ahir el President de la Generalitat, afegint com a comentari que ens ho pensem bé a qui votarem, i subliminalment aterroritzat per l'increment lògic del sentiment independentista, impossible parar, en part gràcies a la seva incompetència i per voler mirar més per Espanya i no pas per Catalunya. Els medis (TV i diaris) reflexen la notícia de diferent forma, des d'ignorancia dels fets fins a primeres planes. Partidisme ressolutiu d'interessos manipuladors. I és ara quan començarà la guerra de descalificacions, i dessitjo de tot cor que acabin les coalicions que no tenen raó de ser i només responen a l'egoisme i l'avarícia que el tast del poder els hi provoca, com el famós tripartit o l'impensable unió PP-PSOE ja existent al País Vasc, que fan treure del govern al partit més votat i en teoria guanyador de les eleccions, injusta i incomprensible Llei Electoral.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-91969726067093750832010-09-06T16:52:00.000+02:002010-09-06T16:51:18.931+02:00INMIGRACIÓ I INCIVISME COMENCEN A ANAR DE LA MÀ.L'esperit cívic que tenia la ciutat de Barcelona està desapareixent, en gran motiu per la gran quantitat d'inmigrants que, il.legals o no, ens estan colonitzant, ja que mantenen els seus costums i maneres, que aquí són del tot inciviques. Crits, música a altes hores de la nit, comportament salvatge als transports públics incloent no pagar-ho, i una llarga llista de malifetes, entre les que destaquem la d'orinar al carrer. No hi ha manera d'aturar-ho? Estem al paradís de la delinqüència de carrer, sense restriccions per part de ningú, i amb total passivitat per part de la policia. Les autoritats no saben el nombre d'inmigrants ni per aproximació. Aquests fets bandàlics s'han multiplicat exponencialment en els últims anys. Ens veiem impotents per denunciar-ho, ja que, independentment del buit legal que hi ha, són gent que agafa represalies violentes contra tu, perquè així és la seva cultura, una cultura de "vendetta", de desproposit i d'impunitat. I això és el principi, encara ha de venir el pitjor.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-77373049977202911422010-09-05T10:22:00.001+02:002010-09-05T10:45:27.311+02:00ELS MEUS PARESDedicat als meus pares.<br />
<br />
<b>PARE</b><br />
D'una vida coneixem el principi, i no pas el final, no és com el trajecte d'un autobús, i espero que el viatje de la vida del meu pare sigui encara més llarg. Conductor d'autobusos durant mitja vida, i ara a la jubilació monitor de l'aula informàtica d'un centre de la gent gran d'allà on viuen. Home sever, però flexible, de poques oportunitats, però ben aprofitades. Com un bon vi que guanya amb el temps, home ara complet d'un passat incomplert, leial, incendiari de bondat, cristià de poca perseverància, però pare sense igual. Donador incondicional a una època de transició entre l'individualisme i l'èsser social, i a l'inrevés. Sonriure perpetu. Amable senzillesa. De la seva boca de vegades no surt la Reial Acadèmia, però parla el just i escolta molt més. Simples pinzellades a la pintura d'un home íntegre. Experiment exitós tenint en compte els precedents passats d'èpoques sense normes.<br />
Un gran home darrera d'una també gran dóna, la meva mare, de major complexitat però igualment entregada als seus.<br />
<br />
<b>MARE</b><br />
D'inflexible tendresa, cap invisible de molts i amant dels seus. Dóna senzilla, però exemple viu que per ser elegant no cal tenir molts diners sinò bon gust. Veu i ànima privilegiades donades per lluir a les arts escèniques. Mirada trista i patidora per definició. En molts moments fa el què els seus pares li van posar de nom. Perseverància i amor són les seves millors cartes.<br />
<br />
Gràcies als meus pares sóc qui sóc.<br />
Ents diferents en un individu diferent.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-9346103086073884662010-09-03T14:41:00.001+02:002010-09-03T15:00:00.223+02:00EL FUTUR DELS CONEIXEMENTS I LA MORALTxips de conducta, implants de coneixement, ciberpersones. El futur està molt més aprop del què ens pensem, em comentà un amic d'un tal senyor Google. Però on arriba el dilema moral? Pensem en una persona que necessiti parlar xinés natiu urgentment pels seus negocis, i es faci col.locar un implant d'aquest idioma. Si té molts diners la versió de l'implant serà l'original. I si en té poc? L'instalaran una versió beta que contingui publicitat? <br />
O si aquest implant interaccionés, de manera fraudulenta, amb la nostra conducta normal modificant-la, per exemple en ser compradors més compulsius o en votar a un altre partit polític que no és el teu. On arribaria el dubte moral i el poder d'aquestes futures empreses?<br />
Jo vull coneixements, és el meu major somni i obsessió, però seria capaç de posar-me en mans de desconeguts per tal d'aconseguir-ho? Qui controlarà a aquests per a què no utilitzin el meu cervell com una tanca de publicitat amb cames? El futur encara planteja molts dubtes, tenim encara temps per rumiar-ho i decidir.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-45684941667089300112010-09-02T15:10:00.001+02:002010-09-02T16:11:20.382+02:00NECESSITAT DE SENTIRMentides inoportunes, veritats incòmodes, i històries desconcertants que provoquen esgarrifances, són traduïdes en un nou tipus de cinema de terror, tot i exagerant els súbtils matissos per aprofitar-se de la susceptible sensibilitat de l'espectador. Remakes amb més càrrega de terror i violència que els seus originals, per tal de vèncer la dura barrera de la credulitat d'un espectador endurit amb la baixa repressió dels telediaris a l'hora d'ensenyar escenes violentes. On ha quedat el cartell de "aquestes imatges poden ferir la sensibilitat de l'espectador"? Ens hem convertit en personatjes passius d'una història real, incapassos de sentir les emocions més humanes i arrelades en la nostra primitiva ànima? Necessitem retrobar nous moments d'inspiradora sensibilitat, per despertar els nostres sentiments i anyels, i tornar a emocionar-nos, a sentir por i a enamorar-nos.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-18706977184599897432010-09-02T12:43:00.000+02:002012-12-21T13:16:53.537+01:00ESPANYA PER LES PINCESEn un temps on la política espanyola està de vacances i que els representants del poble llueixen uns fantastics bronzejats (donant exemple als milions de persones que no n'han tingut per la crisi, l'atur i d'altres), tant PSOE com PP, mateix gos amb diferent collar, fan el seu agost aprofitant-se d'un país amb moltíssimes carències, on es prioritza ajudar a l'estranger abans d'ajudar als de casa. Uns amb polítiques socials que discriminen als d'aquí, i d'altres amb polítiques econòmiques que empobreixen més, però tots defensant-se amb urpes i dents per no abandonar els seus butacons. I jo dic que aquest país, Espanya, es subjecta amb pinces i qualsevol cosa la pot fer trontollar de nou i caure una vegada més al fang, sent els de sempre els perjudicats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Tremolem si, per casualitat, no pensem en l'independència de Catalunya com a única sortida viable, ja que pel camí espanyol patirem encara més, i no m'agradaria ser profeta a la meva terra, però patirem. Aprofitem les oportunitats per poder començar amb un canvi, un canvi cap a la fi de la corrupció, del malbaratament dels serveis, de la inmigració il.legal. Un canvi radical cap a la INDEPENDÈNCIA DE LA NOSTRA TERRA, perquè ja estem cansats . . . diguem PROU a Espanya! Visca la terra lliure!!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-22544700021274029452010-08-30T01:39:00.000+02:002012-12-21T13:26:56.180+01:00LA FI DE LES FESTES DE SANTS D'ENGUANYDiuen que tot té la seva fi, i les festes de Sants no són una excepció. Els carrers decorats han passat a formar part de les deixalles al costat dels contenidors i llocs habilitats per l'ajuntament per a la recollida d'aquesta especial brossa. Art temporal amb data de caducitat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Llums, cartró, plàstic, pintura i escuma blanca, amb una gran quantitat d'imaginació i il·lusió. Festes on la música i l'alcohol sembla que no s'esgotin mai. Ara ja de nit els carrers buits són testimonis d'una festa multitudinària, aquest any marcades per les protestes pro etarra com ja va passar a les festes de Gràcia. <br />
Hores i hores de feina dels veïns, amb un propòsit, i un irremediable final. No puc evitar sertir llàstima per uns artistes on la seva obra mai no serà de nou exposada.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-44498681447473303312010-08-26T15:02:00.000+02:002010-08-26T15:00:46.803+02:00FUNCIONARISFuncionari, simpatia i treballar quan tothom està de vacances, no són tres conceptes que freqüentment es trobin a la mateixa vegada i vagin de la mà, però sí, n'he trobat una. <br>Aquest any no faig vacances, em diu amb un sonriure enigmàtic. Serà que el personal de l'ajuntament ara es contractat amb la imprescindible capacitat de tenir poders màgics? Què posen al CV? Altres habilitats: Bruixeria? Sonriures no propis d'una persona castigada a no tenir vacances, i menys si pertany al funcionariat. <br>Serà la nova generació de funcionaris? <br>Prometo tornar per descobrir més individus com aquesta bruixeta tant amable. Visca per l'Ajuntament!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-78656821269733767082010-08-24T15:04:00.003+02:002010-09-02T12:47:12.692+02:00ELS ANGLESOS I ELS AMERICANS VAN DE LA MÀ EN QÜESTIÓ DE MORALSorprenent notícia la d'un ajuntament anglés que va pagar els serveis de varies prostitutes a un noi discapacitat al carrer Vermell d'Ansterdam. El govern anglés no només paga cases a divorciades amb fills que hi poden treballar, sinò que paga viatges a nois discapacitats amb un suplement per prostitutes, només per a què el noi aprengui a ser un home. Quina bajanada quan tots els anys a l'hivern moltes persones grans moren congelades perquè no tenen diners per pagar la calefació. Aquest és el primer món? On està la moral anglesa de tenir cura dels seus grans?<br />
I per falsa moral, l'americana. S'escandalitzen si veuen un pit a la televisió, o són capasos de donar en diferit amb uns quants segons de retard la cerimònia d'entrega dels Oscar's per evitar un escàndol, i mentrestant són el primer productor de porno del món. Què podem esperar d'un país que té més de tres armes per persona, incloent als nadons acabat de nèixer, defensant una llei de fa quasi tres segles? De la moral no se'n parla ni es dóna cops al pit, sinò es demostra, i sembla que anglesos i americans no són bons exemples.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-61267458860480830472010-08-24T02:23:00.002+02:002012-12-21T13:29:32.231+01:00SI LA POLÍTICA ES POGUÉS DECIDIR PRENENT ALGUNA COSA A UNA TERRASSA D'UN BAR ...L'altre dia, prenent alguna cosa per beure a una terrassa d'un bar, amb dos amics, un advocat i un periodista de la BTV, amb música llatina de fons d'un local annex, llum de fanals, i una temperatura suau d'un estiu calurós, semblava que intentèssim solucionar un problema clar a la política catalana, i amb la clara intenció per part dels tres de somiar amb una realitat propera, l'independència de Catalunya. Es van barallar noms, partits, projectes, i intencions, concloent que hi ha una falta de lideratge clar i una determinació de treballar per la independència, on aquest sentiment, aquesta intenció pugui ocupar el primer lloc en la llista de coses a fer en el cas de guanyar les eleccions amb la majoria suficient per governar en solitari o amb un altre partit amb propostes semblants.<br />
Una entrevista a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, al diari Avui d'aquest diumenge, sembla que ens hagi llegit el pensament, ja que paraules seves van ser "Sense lideratge fort no hi haurà independència" i demanava l'unitat de partits per assolir aquest objectiu.<br />
Sense dubte, la sentència del Tribunal Constitucional ha fet un favor a l'independentisme perquè ha obert el ulls a molta gent, que encara confiava en l'autonomisme o en la creació d'un estat federal.<br />
Ja s'ha anunciat un principi de negociacions entre Joan Laporta (SCI Solidaritat Catalana per la Independència) i Joan Carretero (RI Reagrupament per la Independència) per tal de presentar-se conjuntament a les eleccions, i així aconseguir un partit amb força per declarar unilateralment la independència, celebrar un referèndum i construir un estat català dins la UE.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Ja ho deia el Conseller d'Economia Antoni Castells, "la Generalitat té problemes greus per complir el seus compromisos", i ara la Generalitat i els qui governen no tenen cap opinió clara a favor de la Independència quan des del carrer se'ls hi demana.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-20543234445888731162010-08-21T09:10:00.004+02:002012-12-21T13:30:34.470+01:00TEATREEl teatre és històricament una font de cultura, llengua i art combinades damunt l'escenari.<br />
El teatre però està en crisi, amb locals tancats o reconvertits en hotels o similars.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Avui obres mediocres o de dubtosa qualitat, escenaris desilusionants com decebadors actors, monòlegs que freguen l'absurd, actors jubilats en obres-embrions pseudoinnovadores de parla fàcil i poc contingut.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
L'alternativa: Teatre al carrer sense els focus i sense tant context visual, teatre de major qualitat, teatre ignorat i apartat pel gran negoci de les falses reposicions i caduques representacions, un negoci que en questió de diners no ha penjat el cartell de "Tancat per vacances". Una bona opció per l'enamorat del teatre, del romàntic en extinció, del qui espera tornar-se a emocionar, amb llàgrimes o rialles, per part d'actors on el carrer és el millor escenari, el de la vida real mateixa. Quin gran espectacle!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-89630969005307358922010-08-21T09:10:00.002+02:002010-08-22T22:33:43.394+02:00TAXIEl món del taxi com ho coneixem està desapareixent, la "nada" s'està apoderant d'ell (Endless History). La causa d'aquest final, i que consti NO SÓC RACISTA, és la inserció d'una munió d'inmigrants a les flotes de taxis, de moltissimes nacionalitats, per a ocupar llocs que segons l'Ajuntament i la Metropolitana del taxi es necessiten. Aquests organismes van parlar amb les flotes de taxis (Garrido, ...) i els van proporciona taxes de llicencies molt més baixes i examens per accedir-hi de dificultat encara més baixes. Aixi assolim un estat de competitivitat que acaba amb la camaraderia pròpia del món del taxi, molt relacionada amb el respecte i les prioritats, donat que aquests inmigrants no ho respecten. També baixa la qualitat del servei al tenir un conductor al volant que si no fos pel GPS estaria molt perdut, tenint que preguntar com poder anar a un Hospital o a una estació de trens, a un altre taxista que si en té aquest detall de qualitat.<br />
Us explicaré que ahir a la nit vaig agafar un d'aquests taxis d'inmigrants, concretament un xinotaxi. Només entrar saludo en castellà (ja vaig veure que el català ni intentar-ho), i apropant una llibreteta em diu que "no hablo tu idioma" i posant a la mateixa vegada una mà ja al GPS. Al següent semàfor vaig baixar del taxi i vaig esperar un altre taxi. <br />
On han quedat les converses de vanalitats amb el taxista per anar entretinguts, el no començar a donar voltes per Barcelona per caprici del GPS. <br />
Reivindico el bon servei al taxi com a transport public que és, que ja s'ho mereix. La propera vegada tindré que aprendre xinés o àrab per poder anar en taxi a Barcelona.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-78677975335552783992010-08-20T08:50:00.011+02:002010-08-20T09:45:55.312+02:00LA TEORIA DEL CAOSDona'm una oportunitat per entendre l'entremaliat caos on la vida al món occidental es manté. L'enrrenou establert, per uns senyors en còmodes butacons, és l'essència perfumada del ciutadà, paràsit d'una civilització autodestructiva de la que formem part tots nosaltres.<br />
No busquem pas cap més mentida, però qui no ha mentit alguna vegada? La mentida i la decepció formen part de la naturalesa de l'home. Som titelles en mans innocents i inexpertes, trossos de paper insuficients per escriure o dibuixar que somien ser una obra d'art amb un missatge universal. <br />
Eliminem l'embolcall que ens manté presoners, fet de drets i deures, vergonyes i pors, i aixequem el vol!<br />
Així per a escapar d'aquest caos hem de començar per nosaltres mateixos, redefinir el nostre entorn molecular i fer que el nou home vulgui endreçar el desastre i que això fos contagiós, com aquell virus que enganyat s'utilitza per a fins sanitariament bons (terapia vírica en l'ús de virus controlats per a modificacions celulars). I així amb el temps, canviarà la nostra percepció del caos en una nova percepció de l'ordre universal, una mica més lliure, una mica més ordenat, arribant a pensar que ordre i llibertat hi poden conviure. Quina utopia!!!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-70823018225799835512010-08-19T18:50:00.003+02:002010-08-19T18:53:26.364+02:00BAR CEL ONAJa no soportava la xafogor de Barcelona, les zones amb olor a pixum ni l'olor corporal dels inmigrants que hi treballaven. Seguia al peu de la lletra la guia del meu pare, que demanava a crits la renovació de la seva encuadernació.<br />
Assaig turístic per la visita de la meva amiga Juliet el proper cap de setmana, ofegant l'agost, concretant cites per programar.<br />
Molts banus fullegant l'aire humit d'aquesta Barcelona amb caire romàntica, conreada de comerços i topmantes, de runa antiga i formigó, de vidreres i plantes de balcó.<br />
Porta de la Catalunya i de la catalanitat, amb polítics d'inoportuna ineficàcia, dedicats al seu profit particular, i sense vergonya en declarar-ho com a gastos varis.<br />
Somnis de qui vol sortir de l'habitació del pis de lloguer per començar una nova vida, del qui busca una cançó al MP3 sense títols com si busqués acaronar-se amb les lletres que li retornen a temps millors. <br />
Mares sense fills, i fills de festa, música per tot arreu, i un adéu siau al silenci d'una ciutat mai adormida a l'estiu.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-12406917022819203612010-08-18T12:59:00.001+02:002010-08-18T12:59:10.670+02:00PRINCIPIO .... FIN .... MÉTODO .... HISTORIAHabía decidido mentirle. Sacando el fajo de papeles de aquella cartera de piel sintética, regalo de mi hermana, había tomado esta decisión. No debía enterarse de que no podría cumplir la promesa que le hice y que me costó lo suyo para poderla convencer que me dejara hacer ese viaje. Mamá era así de persuasiva, a golpe de promesas, como de talonarios, iba formando y reformando la educación de sus hijos, los cuales echaban de menos el calor de la caricia y el aliento de un beso.<br />
<br />
Contaba con diez años menos, treinta y pocos de mi existencia, que decidí volver a mi Barcelona de donde nunca debí salir. Ya entonces la palabra que más sonaba era “crisis”. Hasta las calles y los edificios del casco viejo parecían rezumar esta palabra, lugares donde la inmigración y el desaliento por la falta de trabajo causaban estragos en el ánimo de los barceloneses de imitación, aumentando a su vez la delincuencia y el pavor de ver a una policía incapaz de controlar el caos que se avecinaba.<br />
<br />
Me había rebelado contra mi vida anterior, hasta el punto de abandonar el hogar de mis padres a los que, por necesidad, había acudido tras mis problemas con mi ex esposa y la custodia de mi hija.<br />
<br />
Fue la época en la que me reencontré con mi amiga Fina, alabada y deseada, querida y añorada. Ella, sorprendida por la decisión que había tomado, se cuestionaba si me había precipitado, pero a la vez se alegraba de tenerme otra vez cerca, a su amistad inmortal y a su amigo fiel.<br />
<br />
Mi retorno no lo anuncié a pleno pulmón, sino que fue un retorno discreto, sin que muchos conocidos supieran de él, pero aún tenía el dolor de mi derrota por el engaño, y la vergüenza del perro que vuelve al amo con la cola entre las patas sabiendo que había hecho mal. Pero mi decisión de volver era firme y sin duda deseaba empezar de nuevo, pobre, casi sin recursos, pero con la ilusión del joven que inicia un camino nuevo y está ávido de aventuras.<br />
<br />
Mi vida se había vuelto simple y asceta, hasta el punto que durante las cercanas Navidades lo pasé algo mal por la falta de los recursos a los que habitualmente estaba acostumbrado, pero durante esa Navidad pasaron cosas que me emocionaron a pesar de mi circunstancia personal. La Nochebuena la fui a pasar a casa de Ignacio, Nacho para los amigos, y de su esposa Wendy y su hija Ada, la pequeña es la más maravillosa ahijada que uno puede desear. La reunión con su familia me hizo recordar lo bonito que es tener familia y estar todos juntos en esas fechas. Mi corazón estaba destrozado y la familia de Nacho fue como la cinta adhesiva que unía los pedacitos de mi alma.<br />
<br />
<br />
..... TO BE CONTINUEDAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-45860230775764471522010-08-18T00:28:00.003+02:002010-08-18T00:32:32.438+02:00BENVOLGUTS AMICSSi pogués estirar el coll com una girafa i descobrir que el passat i el futur es mesclen en un present, i que els amics hi tornen sempre, seria d'allò més feliç. Benvolguts amics que hi tornen, que són teus, que els hi has de cuidar, estimar i conservar. Família de NO SANG (anglicisme que m'encanta) però tant dintre del teu cor que et fa pessigolles només de pensar-hi. Proposa un nom i et diré que sí, proposa dos i potser també el diré que sí, però no més de cinc o sis candidats nomenats com AMICS. Aquestes paraules són d'agraïment, un gràcies als quatre vents, un homenatge als meus AMICS i dir-vos que us estimo i que sempre esteu al meu cor. Vosaltres ja sabeu qui sou. Gracies<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6079871697558456359.post-47002866819016923552010-08-16T01:37:00.000+02:002012-12-21T13:32:57.509+01:00UNA TARDA A LES FESTES DE GRÀCIAUn any més els carrers de Gràcia, engalanats amb moltíssims motius, atapeïts de gent, presenten les mateixes característiques que d'altres anys, és a dir, bruticia, bandes musicals escessivament sorolloses, i l'olor a marihuana.<br />
L'espai, les estacions, boscos de fades i follets, món del còmic, i molts altres són els temes com s'han decorat molts de carrers, tots competint per a convertir-se en el millor decorat i acabar amb l'hegemonia del carrer Verdi.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
I una sorpresa almenys per mí. Alguns balcons particulars engalanats com a taules parades i preparades per a sopar. Ummm quina gana!!!!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Això sí, si vols sopar sense cues i sense preses has de sortir de Gràcia.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09928151030019317940noreply@blogger.com0