ALS MEUS AVIS - EXEMPLES D'AMOR

Sempre he tingut a la meva vida l'exemple de l'amor que tenien els meus avis entre si, i m'he sentit embellós.
El meu avi va morir de càncer de pròstata, quan ja era molt gran, i la meva àvia, encara que major que el meu avi, va morir 30 dies després, aparentment sana completament. Però va morir dient que "què volia que ella fes, si havia marxat ja el meu avi", així que va tancar els ulls i va quedar-se dormida per sempre, amb la esperança de la resurrecció i el retrobament amb el seu estimat, el meu avi. Estimo molt als meus avis.

UN ALTRE DIA

Quina hora és? Amb relativa ansietat trèia el mòbil de la butxaca davantera, amb un dit el desbloquejava, i observava l'hora del seu rellotge digital. Eren les 12:34h. Disbauxa la meva quan m'adono que eren els quatre primers números en successió, i caient segons després, quan eren les 12:35h, que arribava tard.
Dutxa't, vesteix-te, menja alguna cosa, ... eren coses prioritàries. Per sort pentinar-me havia passat a l'història.
El metro, l'ofec, les olors i les trepitjades anaven seguits, fins arribar al meu destí.
I després, un altre dia passant per davant, estossegant a les meves narius, amb la clatejada del pas del temps.
I a l'endemà el mateix.
I a l'endemà el mateix.
I a l'endemà el mateix.
....
En poques setmanes hi seré de vacances i tot serà diferent.

ESTABLIR EL MEU PROPÒSIT

La felicitat ens busca o la tenim que buscar? Trobar-la donant patades al terra ho trobo del tot hipotètic, però cal tenir una aptitut optimista i oberta com quan obrim una finestra i l'aire fresc ens acarona la cara amb caire agradable. Anar aprenenc dels errors del dia a dia, pensar-hi deu coses positives abans d'anar al llit (com em va recomanar un gran amic), i començar a donar sentit a la vida, són alguns dels meus propòsits.
Vull ser nou, innovar un jo mateix que sigui el que jo mereixo, donant sentit a la meva vida, i en un futur, amb la meva filla. Amy, filla meva, t'estimo.

PROPERA ESTACIÓ: EL NEGOCI DE LA MISÈRIA

Cada vegada més gent sense escrúpuls s'aprofita d'una falsa condició de minusvalid o dona amb una sensible situació, per a rebuscar a la nostra moralitat i estafar-nos, una o més monedes. Parlo de dos casos concrets. El primer un home d'uns 50 anys, llagues a les cames, crosses, amb evident dificultat per caminar, pantalons arremangats, cara trista i llarga. Un espectacle que sincerament està ben muntat pel realisme que l'acompanya. L'altre dia va ser deteningut al metro pels vigilants de seguretat, dient-li que perquè enganyava a la gent si no tenia dificultats per caminar. El senyor va agafar les crosses i, com si es tractés d'un miracle bíblic, va sortir corrents per davant dels nois joves de seguretat.
El segon cas és de ben segur conegut per vosaltres, l'exèrcit de dones rumaneses que amb aspecte brut, esgrimeixen la foto del seu hipotètic nadó amb tubs al nas a una sala d'hospital. Dones que s'encarreguen de burxar a les conciències,amb un gemec a la boca i fent escampar la paraula "sort" com si fos una maledicció, mentres els seus marits es dediquen al tràfic de drogues, a les xarxes de prostitució, moltes d'elles al Rabal, amb cotxes de gama molt alta, màfies i amb seguretat en molts més delictes.
Així és la punta de l'iceberg d'aquest negoci de la misèria a Barcelona.

VÍCTIMES DE SOMNIS SOCIALS

Mirada perduda, a l'infinit. Llavis prominents que fregaven la sensualitat, però secs i malmesos. Nas esgarrapat, cabells desendreçats, i massa prima per la roba que portava, que feia la sensació que no la duïa posada sinò que li cobria com un llençol. Mans plenes de ferides antigues i de no tant antigues. I una bona quantitat de bruticia.
Estranyament no em feia llàstima la imatge d'aquella noia estesa al terra, agitant-se per l'incomoditat del lloc on lleia i del soroll a aquella andana del metro.
Ajudant-la a seure al banc li vaig preguntar el nom, i dolguda i irritable no em va respondre. Forats als braços m'explicaven quina era la seva actual afició, i com a resultat, un sonambulisme químicament forçat. Ànima i cervell desmembrats, víctima sense identitat, ombra del que va ser, sense un demà, i un passat de records oblidats. El seu cap cercava un lloc on recolzar-se i les seves mans una abraçada rarament de vegades trobada. Moviments involuntaris d'autoprotecció i paraules avariades que regalava a tothom qui s'apropava.
No podia fer res més per ella, i això em trencava l'ànima. La misèria d'un món massa ràpid i interessat. Una mirada d'agraïment va ser el seu comiat. Ho recordo.
Vull pensar que continua voltant per on sigui, però en ment tinc el record de les fiblades que la mort li va donar als seus braços.
La distància de dies desdibuixa ja la noia, però dubto que esborri la seva mirada de comiat.

POLÍTIQUES DE TALLA I ENGANXA

Diferents grups polítics comencen a donar fàstig, no s'han celebrat les eleccions i ja es comencen a repartir el pastís amb governs en coalició, assegurant-se els seus butacons i la conservació o l'augment dels seus poders d'una Generalitat que cada vegada més fa pudor a corromput, a corrupció. Es fan apostes si serà PP-PSC, PSC-CIU, CIU-ERC, . . . Tenint en compte les 2 variables, una la dels partits minoritaris com Ciutadans, que és segur que vagin de la mà del PP, i una altra és la variable de qui serà el nou president de la Generalitat quan en coalició mínim són dos quins es barajaran. Que aquestes coses puguin passar em revolta les entranyes, i crido demanant que qui guanyi les eleccions governi, sigui en majoria o en minoria, i si desprès es volen fer pactes per arribar a un consens un temes particulars o per guanyar estabilitat, que es facin, això si, sempre amb coherència i criteri, i amb ideologies properes, i no pas per emplenar-se les butxaques, i sí per treballar-hi per a Catalunya i, com és el meu desig, per l'INDEPENDÈNCIA i la neteja del govern.

QUI FOS NADÓ DE NOU

No ho podia imaginar, aquell nadó no feia res per desviar la seva vista de mi. D'ulls d'un negre profund que ni panpalluguejaven. Al seu carret de quatre rodes, d'aquests moderns que semblen un tot terreny amb tracció total, estava assegut, inmòbil, tafanejant tot el que li passava per davant, en aquest moments a un mateix. La nena tenia el cabell curtet, molt ben arreglat, com tallat molt acuradament. I de vegades intuïes una ganyota com un sonriure furtiu, encara que segur eren gasos. Li estava donant una bona pallissa a un xumet, amb les galtes rosades, movent-se en totes dimensions. Agafava un clauer, segurament d'algun dels seus progenitors, i el bellugava amb desesperació. La carona de felicitats era indescriptible. Quina embella, qui fos de nou nadó per disfrutar de nou de les coses més singulars i simples!

ELECCIONS PER DECIDIR

Ja hi ha data, el 28 de novembre. Ho va anunciar ahir el President de la Generalitat, afegint com a comentari que ens ho pensem bé a qui votarem, i subliminalment aterroritzat per l'increment lògic del sentiment independentista, impossible parar, en part gràcies a la seva incompetència i per voler mirar més per Espanya i no pas per Catalunya. Els medis (TV i diaris) reflexen la notícia de diferent forma, des d'ignorancia dels fets fins a primeres planes. Partidisme ressolutiu d'interessos manipuladors. I és ara quan començarà la guerra de descalificacions, i dessitjo de tot cor que acabin les coalicions que no tenen raó de ser i només responen a l'egoisme i l'avarícia que el tast del poder els hi provoca, com el famós tripartit o l'impensable unió PP-PSOE ja existent al País Vasc, que fan treure del govern al partit més votat i en teoria guanyador de les eleccions, injusta i incomprensible Llei Electoral.

INMIGRACIÓ I INCIVISME COMENCEN A ANAR DE LA MÀ.

L'esperit cívic que tenia la ciutat de Barcelona està desapareixent, en gran motiu per la gran quantitat d'inmigrants que, il.legals o no, ens estan colonitzant, ja que mantenen els seus costums i maneres, que aquí són del tot inciviques. Crits, música a altes hores de la nit, comportament salvatge als transports públics incloent no pagar-ho, i una llarga llista de malifetes, entre les que destaquem la d'orinar al carrer. No hi ha manera d'aturar-ho? Estem al paradís de la delinqüència de carrer, sense restriccions per part de ningú, i amb total passivitat per part de la policia. Les autoritats no saben el nombre d'inmigrants ni per aproximació. Aquests fets bandàlics s'han multiplicat exponencialment en els últims anys. Ens veiem impotents per denunciar-ho, ja que, independentment del buit legal que hi ha, són gent que agafa represalies violentes contra tu, perquè així és la seva cultura, una cultura de "vendetta", de desproposit i d'impunitat. I això és el principi, encara ha de venir el pitjor.