POLÍTIQUES DE TALLA I ENGANXA

Diferents grups polítics comencen a donar fàstig, no s'han celebrat les eleccions i ja es comencen a repartir el pastís amb governs en coalició, assegurant-se els seus butacons i la conservació o l'augment dels seus poders d'una Generalitat que cada vegada més fa pudor a corromput, a corrupció. Es fan apostes si serà PP-PSC, PSC-CIU, CIU-ERC, . . . Tenint en compte les 2 variables, una la dels partits minoritaris com Ciutadans, que és segur que vagin de la mà del PP, i una altra és la variable de qui serà el nou president de la Generalitat quan en coalició mínim són dos quins es barajaran. Que aquestes coses puguin passar em revolta les entranyes, i crido demanant que qui guanyi les eleccions governi, sigui en majoria o en minoria, i si desprès es volen fer pactes per arribar a un consens un temes particulars o per guanyar estabilitat, que es facin, això si, sempre amb coherència i criteri, i amb ideologies properes, i no pas per emplenar-se les butxaques, i sí per treballar-hi per a Catalunya i, com és el meu desig, per l'INDEPENDÈNCIA i la neteja del govern.

QUI FOS NADÓ DE NOU

No ho podia imaginar, aquell nadó no feia res per desviar la seva vista de mi. D'ulls d'un negre profund que ni panpalluguejaven. Al seu carret de quatre rodes, d'aquests moderns que semblen un tot terreny amb tracció total, estava assegut, inmòbil, tafanejant tot el que li passava per davant, en aquest moments a un mateix. La nena tenia el cabell curtet, molt ben arreglat, com tallat molt acuradament. I de vegades intuïes una ganyota com un sonriure furtiu, encara que segur eren gasos. Li estava donant una bona pallissa a un xumet, amb les galtes rosades, movent-se en totes dimensions. Agafava un clauer, segurament d'algun dels seus progenitors, i el bellugava amb desesperació. La carona de felicitats era indescriptible. Quina embella, qui fos de nou nadó per disfrutar de nou de les coses més singulars i simples!

ELECCIONS PER DECIDIR

Ja hi ha data, el 28 de novembre. Ho va anunciar ahir el President de la Generalitat, afegint com a comentari que ens ho pensem bé a qui votarem, i subliminalment aterroritzat per l'increment lògic del sentiment independentista, impossible parar, en part gràcies a la seva incompetència i per voler mirar més per Espanya i no pas per Catalunya. Els medis (TV i diaris) reflexen la notícia de diferent forma, des d'ignorancia dels fets fins a primeres planes. Partidisme ressolutiu d'interessos manipuladors. I és ara quan començarà la guerra de descalificacions, i dessitjo de tot cor que acabin les coalicions que no tenen raó de ser i només responen a l'egoisme i l'avarícia que el tast del poder els hi provoca, com el famós tripartit o l'impensable unió PP-PSOE ja existent al País Vasc, que fan treure del govern al partit més votat i en teoria guanyador de les eleccions, injusta i incomprensible Llei Electoral.

INMIGRACIÓ I INCIVISME COMENCEN A ANAR DE LA MÀ.

L'esperit cívic que tenia la ciutat de Barcelona està desapareixent, en gran motiu per la gran quantitat d'inmigrants que, il.legals o no, ens estan colonitzant, ja que mantenen els seus costums i maneres, que aquí són del tot inciviques. Crits, música a altes hores de la nit, comportament salvatge als transports públics incloent no pagar-ho, i una llarga llista de malifetes, entre les que destaquem la d'orinar al carrer. No hi ha manera d'aturar-ho? Estem al paradís de la delinqüència de carrer, sense restriccions per part de ningú, i amb total passivitat per part de la policia. Les autoritats no saben el nombre d'inmigrants ni per aproximació. Aquests fets bandàlics s'han multiplicat exponencialment en els últims anys. Ens veiem impotents per denunciar-ho, ja que, independentment del buit legal que hi ha, són gent que agafa represalies violentes contra tu, perquè així és la seva cultura, una cultura de "vendetta", de desproposit i d'impunitat. I això és el principi, encara ha de venir el pitjor.

ELS MEUS PARES

Dedicat als meus pares.

PARE
D'una vida coneixem el principi, i no pas el final, no és com el trajecte d'un autobús, i espero que el viatje de la vida del meu pare sigui encara més llarg. Conductor d'autobusos durant mitja vida, i ara a la jubilació monitor de l'aula informàtica d'un centre de la gent gran d'allà on viuen. Home sever, però flexible, de poques oportunitats, però ben aprofitades. Com un bon vi que guanya amb el temps, home ara complet d'un passat incomplert, leial, incendiari de bondat, cristià de poca perseverància, però pare sense igual. Donador incondicional a una època de transició entre l'individualisme i l'èsser social, i a l'inrevés. Sonriure perpetu. Amable senzillesa. De la seva boca de vegades no surt la Reial Acadèmia, però parla el just i escolta molt més. Simples pinzellades a la pintura d'un home íntegre. Experiment exitós tenint en compte els precedents passats d'èpoques sense normes.
Un gran home darrera d'una també gran dóna, la meva mare, de major complexitat però igualment entregada als seus.

MARE
D'inflexible tendresa, cap invisible de molts i amant dels seus. Dóna senzilla, però exemple viu que per ser elegant no cal tenir molts diners sinò bon gust. Veu i ànima privilegiades donades per lluir a les arts escèniques. Mirada trista i patidora per definició. En molts moments fa el què els seus pares li van posar de nom. Perseverància i amor són les seves millors cartes.

Gràcies als meus pares sóc qui sóc.
Ents diferents en un individu diferent.

EL FUTUR DELS CONEIXEMENTS I LA MORAL

Txips de conducta, implants de coneixement, ciberpersones. El futur està molt més aprop del què ens pensem, em comentà un amic d'un tal senyor Google. Però on arriba el dilema moral? Pensem en una persona que necessiti parlar xinés natiu urgentment pels seus negocis, i es faci col.locar un implant d'aquest idioma. Si té molts diners la versió de l'implant serà l'original. I si en té poc? L'instalaran una versió beta que contingui publicitat?
O si aquest implant interaccionés, de manera fraudulenta, amb la nostra conducta normal modificant-la, per exemple en ser compradors més compulsius o en votar a un altre partit polític que no és el teu. On arribaria el dubte moral i el poder d'aquestes futures empreses?
Jo vull coneixements, és el meu major somni i obsessió, però seria capaç de posar-me en mans de desconeguts per tal d'aconseguir-ho? Qui controlarà a aquests per a què no utilitzin el meu cervell com una tanca de publicitat amb cames? El futur encara planteja molts dubtes, tenim encara temps per rumiar-ho i decidir.

NECESSITAT DE SENTIR

Mentides inoportunes, veritats incòmodes, i històries desconcertants que provoquen esgarrifances, són traduïdes en un nou tipus de cinema de terror, tot i exagerant els súbtils matissos per aprofitar-se de la susceptible sensibilitat de l'espectador. Remakes amb més càrrega de terror i violència que els seus originals, per tal de vèncer la dura barrera de la credulitat d'un espectador endurit amb la baixa repressió dels telediaris a l'hora d'ensenyar escenes violentes. On ha quedat el cartell de "aquestes imatges poden ferir la sensibilitat de l'espectador"? Ens hem convertit en personatjes passius d'una història real, incapassos de sentir les emocions més humanes i arrelades en la nostra primitiva ànima? Necessitem retrobar nous moments d'inspiradora sensibilitat, per despertar els nostres sentiments i anyels, i tornar a emocionar-nos, a sentir por i a enamorar-nos.

ESPANYA PER LES PINCES

En un temps on la política espanyola està de vacances i que els representants del poble llueixen uns fantastics bronzejats (donant exemple als milions de persones que no n'han tingut per la crisi, l'atur i d'altres), tant PSOE com PP, mateix gos amb diferent collar, fan el seu agost aprofitant-se d'un país amb moltíssimes carències, on es prioritza ajudar a l'estranger abans d'ajudar als de casa. Uns amb polítiques socials que discriminen als d'aquí, i d'altres amb polítiques econòmiques que empobreixen més, però tots defensant-se amb urpes i dents per no abandonar els seus butacons. I jo dic que aquest país, Espanya, es subjecta amb pinces i qualsevol cosa la pot fer trontollar de nou i caure una vegada més al fang, sent els de sempre els perjudicats.

Tremolem si, per casualitat, no pensem en l'independència de Catalunya com a única sortida viable, ja que pel camí espanyol patirem encara més, i no m'agradaria ser profeta a la meva terra, però patirem. Aprofitem les oportunitats per poder començar amb un canvi, un canvi cap a la fi de la corrupció, del malbaratament dels serveis, de la inmigració il.legal. Un canvi radical cap a la INDEPENDÈNCIA DE LA NOSTRA TERRA, perquè ja estem cansats . . . diguem PROU a Espanya! Visca la terra lliure!!