QUI FOS NADÓ DE NOU

No ho podia imaginar, aquell nadó no feia res per desviar la seva vista de mi. D'ulls d'un negre profund que ni panpalluguejaven. Al seu carret de quatre rodes, d'aquests moderns que semblen un tot terreny amb tracció total, estava assegut, inmòbil, tafanejant tot el que li passava per davant, en aquest moments a un mateix. La nena tenia el cabell curtet, molt ben arreglat, com tallat molt acuradament. I de vegades intuïes una ganyota com un sonriure furtiu, encara que segur eren gasos. Li estava donant una bona pallissa a un xumet, amb les galtes rosades, movent-se en totes dimensions. Agafava un clauer, segurament d'algun dels seus progenitors, i el bellugava amb desesperació. La carona de felicitats era indescriptible. Quina embella, qui fos de nou nadó per disfrutar de nou de les coses més singulars i simples!