ELS MEUS PARES

Dedicat als meus pares.

PARE
D'una vida coneixem el principi, i no pas el final, no és com el trajecte d'un autobús, i espero que el viatje de la vida del meu pare sigui encara més llarg. Conductor d'autobusos durant mitja vida, i ara a la jubilació monitor de l'aula informàtica d'un centre de la gent gran d'allà on viuen. Home sever, però flexible, de poques oportunitats, però ben aprofitades. Com un bon vi que guanya amb el temps, home ara complet d'un passat incomplert, leial, incendiari de bondat, cristià de poca perseverància, però pare sense igual. Donador incondicional a una època de transició entre l'individualisme i l'èsser social, i a l'inrevés. Sonriure perpetu. Amable senzillesa. De la seva boca de vegades no surt la Reial Acadèmia, però parla el just i escolta molt més. Simples pinzellades a la pintura d'un home íntegre. Experiment exitós tenint en compte els precedents passats d'èpoques sense normes.
Un gran home darrera d'una també gran dóna, la meva mare, de major complexitat però igualment entregada als seus.

MARE
D'inflexible tendresa, cap invisible de molts i amant dels seus. Dóna senzilla, però exemple viu que per ser elegant no cal tenir molts diners sinò bon gust. Veu i ànima privilegiades donades per lluir a les arts escèniques. Mirada trista i patidora per definició. En molts moments fa el què els seus pares li van posar de nom. Perseverància i amor són les seves millors cartes.

Gràcies als meus pares sóc qui sóc.
Ents diferents en un individu diferent.