Viatge a l'aeroport de Reus, primera vegada que el visito

Hola amics, divendres dia 30 de juliol vaig anar a buscar a la meva amiga Susheela a l'aeroport de Reus. El viatge d'anada (de 90 minuts i 13 euros) a l'autobus de l'empresa Hispano Igualadina va ser sense problemes, fins i tot vaig anar dormint tot el viatge. L'aeroport petit, però molt ben organitzat, encara que vaig trobar a faltar punts d'internet i alguna sala interreligiosa per a visitants extrangers i nacionals (tot sigui per la solidaritat i la comunió entre cultures). Al viatge de tornada es notava que estava ple de turistes anglesos perquè van deixar l'autobus ple de llaunes de cervesa buides.

Després d'arribar a casa i els gossos donar-li una bona benvinguda (Welcome Sushee!!!) i d'instalar-se mínimament, van agafar el metro i Susheela es va sorprendre de la quantitat de sudamericans i pakistanesos que ni havia.

Ella estava del tot feliç per estar-hi a Barcelona (i també per no trobar-se a Kim, la seva enemiga quan va ser-hi l'ultima vegada a Barcelona (totes dues es van discutir molt amb fortes paraules)).

Van donar una passejada pel centre de Barcelona (des d'Universitat fins a prop de la Catedral, passant pel Palau de la Música, i ella es va quedar maravellada de l'arquitectura d'aquest últim).

Cap a les 22h arribaven al restaurant Onofre, recomenat pel meu amic Aleix, i sense dubte no s'equivocava. Linies discretes i elegants, decoració com una bodega i porcellana tradicional al terra, i no parlent de la cuina, escel.lent i de bon preu.

Després del magnífic sopar, anar cap a casa i xerrar més sobre les nostres coses, i ...  fins demà Susheela!!!

A l'endemà li espera una bona sorpresa ......... i a la nit concert de guitarra espanyola a duo a l'Esglèssia de Santa Anna (cap escenari millor!!!!).

SUSHEELA

Nou cap de setmana, nou i millorat, d'estar-ne sol a tenir la companyia d'una amiga, de Singapur, però resident primer a Abbu Dhabi i ara a Storn on Trent (UK). Amb un canvi a la rutina setmanal aquesta és la millor visita en molt i molt temps. Ja tinc la seva habitació llesta, espero li agradi el pis on visc (és una mica fosc) però sense dubte li encantarà Barcelona.

cridar o no

Ja hi sóc, tot i què la situació no és pas còmode, fregant la superfície salvatge d'un bloc de ciment, aspre, irregular, trobant l'encís de la voluntat de l'home i de Déu, aixecant el gran llibre de la justícia, i cridant però no sent escoltat.

Uns de vacances, altres en pisos i cases noves, altres en terres llunyanes d'habitual residència, i jo aquí, tots en el meu cor i jo en el d'ells.

Mascotes -- Petons a la meva orella de Lia (una de les meves gossetes i la favorita), Vincent buscant alguna cosa per menjar, i Divina dormint al seu coixí. Muffin (gateta de l'Aleix) adoptada per uns dies fins que torni el seu amo de les terres argentines.

Sensacions -- Calor, tant dintre com fora, volent cridar però sentir-me mut, suant al metro sense aire acondicionat, buscant un nou pis de més llum.

MEMORIX

Dono un parell de passes enrera, giro lleument el cap, l'inclino per tal de veure a travès de les ulleres i m'esforço per concentrar-me en les coses que ja he viscut. Allà veig el motiu inicial d'aquest blog, la meva estimada filla Amy. Per diferents motius ara no hi és amb mi, i la trobo a faltar. Faré un viatge, real sense dubte, on la meva filla m'acompanyarà en la meva ment (almenys per ara), i durant aquest camí ens trobarem amb amics i familiars.

Sigues benvingut. Dóna ales a la teva ment i participa!