CUESTIÓ D'ELECCIONS

Saber escollir a qui donar-li una abraçada o retirar-li el salut sembla que ha passat a una altra dimensió i ens ha deixat el el món de la desconfiança. Sí amics, la confiança és un tresor, que tu dones a qui creus que s'ho mereix, com un premi al més llest de la clase, però que es valora diferent.
Prova d'empassar-te l'orgull i de ser no el Déu pagà de prepotència, demana ajuda, consell o aquella paraula amiga que encara que gairebé sempre dura està sempre al teu costat. Diuen que qui t'estima et farà plorar. Jo encara no he fet plorar a molts amics, i espero que això tardi, però en poques mans jo hi confiaria tot.
El mateix passa a la política, però en aquest cas no hi ha res a fer, no hi ha gent, sigui el partit que sigui, que tingui la meva confiança "política". El meu amic Enric comenta que només hi ha un partit de confiaça, CIU, però, i la financiació del cas Palau? Els polítics ens demostren que tot és per interessos partidistes, i fan el mínim possible per sortir a la foto i esgarrapar algún vot indecís. Maleïts usurpadors de la confiança, parasits de les bones voluntats, i lladres de les confiances de la gent.
I així us dic que confieu en les persones que s'ho mereixen i no pas en estaments ni partidaris de la demagògia i el menyspreu dels qui són els seus votant.