Sí, estic a la recerca del pis ideal, per mí i per als meus gossets, per la familia i pels amics, i en un futur pròxim també per a la meva filla Amy. He acabat de treballar a la farmàcia, tant dissabte com diumenge, a les 21h, temps que amb la fresca he dedicat aquesta estona abans de tornar a casa, a part de cuidar a la gandula (la Muffin, la gateta de l'Aleix), a passejar pels carrers a la recerca d'algun pis que s'aproximi el més possible a una futura llar. Ei, no us penseu que ja he vist molts, no, aquests dos dies he recollit molts números de telèfon de llocs on em pot interessar, a priori pels voltants del carrer del Clot, Navas, Biscaia, Mallorca, etc., i per l'altra part la zona de Camp de l'Arpa, Sant Martí, Trinxant, Rogent, Besalú, Nació, Sospir, ... És tota una aventura, us ho asseguro, però per sort vaig amb temps i aniré mirant mica a mica pisets fins que dins del meu cor un em digui que és aquest, negociem i si s'arriba a un bon tracte ... ja sabeu la resta.
El motiu del canvi és clar i català. Ja no aguanto més la música latina fins les 3 o les 4 de la matinada, la veina amb problemes psiquiàtrics que es dedica a insultar a tot el personal de l'edifici, l'olor de tant en tant a curry recremat i fos a la paella, i l'absència total d'un ascensor (visc a un àtic equivalent a un seté, molta calor a l'estiu i molt de fred a l'hivern). Així que tot això i el fet de treballar al Clot, tenir amics allà i un seguit de moltes coses, fan que estigui molt motivat per buscar i trobar, per somiar i per fer realitat els somnis de saber trobar-me en un lloc on ser feliç, passejar més, fer esport, i tornar a ser el que era, un rialler crònic i un optimista en sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada