I ara comença el gran dilema de la vida, el fi proper, el següent pas, la propera notícia.
Fullejo el bloc de notes que tinc a sobre la taula, al costat de l'ordinador, a un lloc privilegiat on només coses i alguns accesoris de demostrada utilitat tenen el seu lloc, i no trobo res, no res. Com començar de nou quan la vida sembla que ha marxat de vacances? No és que això vingui de nou, és una propagació de l'ona que fa temps que es belluga, com un efecte Doppler que sembla que no acabi. La televisió m'esgota, la lectura i la calor es combinen per ser hipnotiques encara que a l'hora d'anar a dormir no hi ha ningú que dormi amb aquesta calor.
Ara que l'habitació és a les fosques i sembla que la deixalla acústica comença a minvar, em preparo per anar a fer nones, però no em puc treure del cap que sóc turista a la meva terra, sóc extranger a casa meva, i que fugiria amb molt de gust de la selva de terraces de bars de xinos, locutoris i supermercats pakistanesos. Potser després d'aquestes lletres tancaré els ulls i somiaré amb el següent pas, el fi proper i el meu propi dilema de la vida, i creuré que tot és un malson, que no ploro cada dia i que realment sóc privilegiat d'estar on estic.
Però girem fulla i començem a escriure una pàgina més, encara que la tinta del nostre únic bolígraf comença a escassejar i que en lloc d'escriure torna a desdibuixar la part feta, i torna a plantejar-me un futur alternatiu però sempre a partir de la pudor que el meu present passat calibra la meva ànima. M'agradaria reomplir amb més sorra el meu rellotge per poder gaudir d'oportunitats per anar canviant, com tècniques "de ensayo y error", que facilitariem les meves capacitats de dissertació que el calor, la música i les coses que posem a la motxilla de la vida, van moldejant l'esperit. Sort que tinc amics i aspirines per quan fa mal el cap.
Quan vius dies intensos, q trenquen la rutina i q a sobre comparteixes amb algu, deixar.los enrere inevitablement genera un buit. Pero si no hi fos, com podriem tornar a omplirlo? Si cada dia fos un ple, potser al final deixariem de valorar.lo, qui sap. Pensa nomes en lo bo que ha passat i en lo millor que esta per venir. Filosofia pinguinera des de l,altre costat de mon.
ResponEliminaQuan vius dies intensos, q trenquen la rutina i q a sobre comparteixes amb algu, deixar.los enrere inevitablement genera un buit. Pero si no hi fos, com podriem tornar a omplirlo? Si cada dia fos un ple, potser al final deixariem de valorar.lo, qui sap. Pensa nomes en lo bo que ha passat i en lo millor que esta per venir. Filosofia pinguinera des de l,altre costat de mon.
ResponEliminaNo és que no vulgui a estar sol, de fet ara mateix ho prefereixo, però digues-l'ho "pijotada" o el que sigui però m'agradaria fer canvis a la meva vida, resetejar alguns i tornar-ho a intentar una vegada més amb la intenció d'haver aprés dels errors.
ResponEliminaPer cert, no passis fred. Una abraçada a tots dos.