PUBLICITAT

Publicitat i televisió van de la ma ja fa molts anys, això ja ho sabiem, però aquesta relació d'amor-odi és cada vegada més insocial i complicada amb un espectador, un espectador que desitja un entreteniment i reb a canvi un tracte d'ovella de pastura o de mico de fira. Fins i tot crec poder dir que la televisió controla el que pensem, fem, estimem, consumim, i fins i tot controla com tractem quan som malalts o volem complir necessitats fisiològiques ancestrals. Crec que aquests anuncis estan dissenyats per a què si no tens cap necessitat te la generin i et facin pensar que la teva vida no es vida fins que no compleixis el que la publicitat t'ha instigat. I volen una televisió més interactiva, o sigui, les nostres opinions a temps real amb els nostres gustos, preferències, ...!!!!
No entenc la nova distribució d'aquests espais de publicitat on quan encara no ha començat el programa, només la capçalera, ja donen anuncis (fins a 5 minuts). És indignant i trobo espantós aquest canvi.
La falta d'objectivitat i professionalitat també cada vegada es veu més a la televisió, moguda per interesos político-econòmics, i es converteix, no en una televisió per a tothom, sinó en una televisió per un determinat grup de persones d'una ideologia determinada, generant odis i ranconies entre germans. I els "televidents" enganxats a la caixa tonta com addictes a una forta droga d'abús. I no entrem en la morbositat que programes "roses", de crits, insults i "putiferio" emeten ja cada dia a qualsevol moment, un més que horrorós exemple als nostres fills (així trobo normal que nenes de 12 o 13 anys ja em demanin la pastilla del dia després a la farmàcia). On pensem arribar?