dijous, 19 d’agost del 2010

BAR CEL ONA

Ja no soportava la xafogor de Barcelona, les zones amb olor a pixum ni l'olor corporal dels inmigrants que hi treballaven. Seguia al peu de la lletra la guia del meu pare, que demanava a crits la renovació de la seva encuadernació.
Assaig turístic per la visita de la meva amiga Juliet el proper cap de setmana, ofegant l'agost, concretant cites per programar.
Molts banus fullegant l'aire humit d'aquesta Barcelona amb caire romàntica, conreada de comerços i topmantes, de runa antiga i formigó, de vidreres i plantes de balcó.
Porta de la Catalunya i de la catalanitat, amb polítics d'inoportuna ineficàcia, dedicats al seu profit particular, i sense vergonya en declarar-ho com a gastos varis.
Somnis de qui vol sortir de l'habitació del pis de lloguer per començar una nova vida, del qui busca una cançó al MP3 sense títols com si busqués acaronar-se amb les lletres que li retornen a temps millors.
Mares sense fills, i fills de festa, música per tot arreu, i un adéu siau al silenci d'una ciutat mai adormida a l'estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada