Últim dia de Susheela a Barcelona

Amb el cos cansat del viatge i de les coses que hem fet junts, Susheela s'ha acomiadat de Barcelona amb un sonriure i amb una intenció de tornar.
Avuí hem dedicat el dia a visitar Montserrat, bressol de la cristianitat a Catalunya i de la catalanitat.
Després d'un viatge en Ferrocarrils de la Generalitat de gairebé una hora hem arribat a l'Aeri de Montserrat, construït al 1930 per una empresa alemana (el poder tecnològic en maquinaria era llavors a les seves mans). Cinc minuts després i un goig de vista, vam arribar al monestir, trobant a faltar alguna senyera o algun símbol evident de la profunda catalanitat. Però un monjo belga em desvetllà el secret. És agost i molts germans han marxat de vacances amb les seves famílies o de recés espiritual a d'altres monestirs més petits, i es veu que la catalanitat està també de vacances, encara que a les dotze el cor va cantar el Salve Regina (en llatí) i el Virolai (lógicament en català).

Passades les dotze van fer el "lunch" i aprofitar després per fer una passejada ja que el temps acompanyava, les vistes ens esperaven i la tramuntana de les muntanyes ens acaronava la cara. El passeig va ser curt degut a què havien de tornar aviat per a què Susheela no perdés l'últim autobús cap a l'Aeroport de Reus. D'aquesta passejada us deixo alguna foto, la primera feta per una parella de Korea que vivia a Nova York (curiosa associació tenint pressent que Korea del Nord està a punt de declarar la guerra als EEUU, encara que no se si eren de Korea del Nord o del Sud). 

Per acomiadar-se del seu estimat, en Vincent, un gos totalment enamorat de la seva estimada, Susheela el va passejar amb tota naturalitat.

Bon viatge Susheela, gràcies per les nostres converses i per tota la teva atenció. Amb gent com tu dóna gust tenir convidats. Bona sort i fins aviat!!!