Hola amics, què vol dir viatjar en somnis? Diverses respostes passen pel meu cap, un cap cansat però jove, un cap amb massa preocupacions i pors però amb ganes de ser vencedor. Un viatge sommiat, una obsesió perquè aquest any no tinc vacances, una enveja sana de tots els amics que hi són i que son la majoria, un viatge iniciàtic, ... Ens cal passaport per als nostres somnis? I tarjeta d'embarcament? Segur que per als somnis no ens cal facturar maletes, però la resta no ho tinc pas clar. Segur que és el viatge més econòmic de la teva vida ja que somiar és de franc, però et deixa els mateixos símptomes que un viatge que t'ha agradat molt, durant un temps (més o menys llarg depenent de la intensitat del somni) estàs una mica amb sensació de què et manca alguna cosa a la teva vida, que tinc el "mono", que costa tornar a la realitat del dia a dia, que aplegues tots els teus records en uns segons per a utilitzar-los en ens moments de feblesa, ... És curiós, quan estem de viatge amb el pensament de tornar al final de les nostres vacances tot està bé, no trobem a faltar a la família ni res semblant, però si el teu viatje no només és per vacances sinò que és per feina, o perquè el món tal com és t'obliga, o alguna cosa semblant, llavors desperta en nosaltres, com un monstre adormit des de fa segles, l'enyorança pels èssers estimats, per la nostra vida d'abans, pel nostre passat, per la gent que hem deixat darrera.
Contemplem orgullosos la meravellosa situació de ser víctimes de l'atzar o providència, ja que no depén de nosastres i qui ho digui menteix, ningú té escrit el seu destí ni els seus somnis.
Un altre dia parlarem de la nova manera de viatjar, els viatges astrals, que es produeixen quan el cos astral es separa del cos físic, movent-se al pla astral, a la vegada que ets conscient i tens el control de tot el que fa el teu cos astral, però això crec que no és el més normal (no moltes persones s'aixequen durant la nit i es veuen encara dormides, encara esteses al seu llit). Però això en horari no infantil ja que dóna una mica de por.
Discernint sempre entre què és real i què no, ningú no hauria de posar fre als somnis, i qui digui que somiar és cosa de babaus no només és pobre d'esperit sinó un gran desconeixedor d'un dels grans plaers i motors de l'avenç. L'home ha somiat en volar i ha ideat globus i avions, ha somiat que arribaria a la fi del món i no només comprova que la Terra és rodona sinó que topa amb un nou continent. L'home ha tocat la lluna, ha curat malalties... Cal somiar, cal creure en les utopies, cal posar-se llistons, alts però assumibles, per avançar, conèixer i créixer.
ResponEliminaDeixa't estar de viatges físics. El millor viatge és el dia a dia, el que fa un mateix intentant millorar, descobrint els petits plaers en les coses més insignificants per als ulls de la majoria.
Una abraçada des de la terra de glaç!